El valor de sortir de la zona de confort

Imaginem-nos unes sabates velles que ens fan mal o que estan trencades. Saps que, quan les portis una estona seguida et faran mal o, si plou, t’acabaràs mullant els peus... però, tenint-ne d’altres, te les segueixes posant. Això és el que seria una metàfora de la zona de confort, i en aquest article descobrirem quines accions poden transformar la teva vida i fer-te créixer.

Com podem valorar el que tenim sense renunciar a voler anar més enllà? Quan sabem que ens hem acomodat? L’ésser humà se sent còmode en les rutines, en allò previsible, ja que l’ajuda a disminuir l’estrès que suposa enfrontar-se als canvis i a tot allò que és nou. La zona de confort està basada en allò que coneixem, però ens limita a l’hora d’innovar, de conèixer, de somiar. El valor de sortir de la zona de confort rau a atrevir-nos a mirar més enllà del que ens resulta còmode i donar-nos l’oportunitat de créixer.

Autors com Gregory Cajina o Matti Hemmi descriuen aquest procés aplicat al món empresarial, però es pot aplicar a molts més àmbits de la vida: qui segueix en una relació que no el satisfà, qui manté amistats tòxiques, qui no s’arrisca a fer un canvi, etc. Resulta més difícil saber què volem que descartar allò que no ens agrada. Un cop fet aquest primer pas, moguts per la curiositat, ens podrem aproximar a la nostra zona d’aprenentatge, que és la que ens ajudarà a fer el primer pas. Què més ens pot ajudar realment a sortir de la nostra zona de confort?

Conèixer les nostres pors

Per passar de la zona de confort a la zona de coratge o de valentia, cal saber quines pors tenim i sentir-nos capaços d’enfrontar-nos-hi. Les pors ens paralitzen i no ens deixen veure més enllà. Por al què diran, a que surti malament, a fer el ridícul, a equivocar-nos... però la sensació de satisfacció serà el doble de gran i se’ns obriran les portes a noves oportunitats si les aconseguim vèncer. Entendre el valor de sortir de la zona de confort és també entendre que la por forma part del camí.

Permetre’ns sentir-nos vulnerables

És normal que en certs moments dubtem; sentir-nos exposats a passar-ho malament suposa un risc que no és fàcil de córrer. Acceptar que potser les coses no surten com esperem forma part d’aquest valent procés. Però, en lloc de pensar “i si em surt malament?” podríem substituir-ho per “i si em surt bé?”, ja que ens ajudarà a avançar.

Quina és el camí fàcil que prendríem normalment? És el que realment ens fa / farà més feliços?

La nostra tendència natural és repetir patrons, és a dir, fer el que hem fet sempre... però això no vol dir que sigui el que ens faci estar bé. Procurar que hi hagi coherència entre el que sentim, pensem i fem ens donarà un punt de vista diferent. Buscar una visió més creativa ens ajudarà a entendre què vull fer i per què val la pena fer-ho. Mica en mica serem més flexibles i farem les coses de manera diferent. I en aquest procés, recordar el valor de sortir de la zona de confort ens pot ajudar a no caure en l’automatisme.

Anar pas per pas en el camí per sortir de la zona de confort

Un cop presa la decisió és fàcil que vulguem canviar coses en diferents àmbits, tot de cop, fet que ens pot desestabilitzar massa. És clau marcar-nos petits objectius i anar caminant, fent feina com una formiga, sense pressa però sense parar. Ens ajudarà a arribar més lluny i a allunyar-nos de la nostra zona de confort.

Anota les excuses que et donaràs quan vegis que no estàs fent allò que t’havies proposat. Ens és molt fàcil justificar-nos el que fem per tal de no canviar. Seguir com sempre és el més còmode, pel que probablement ens acabem buscant excuses per fer les coses igual. Aquí és bàsic anticipar-nos, ser sincers amb nosaltres mateixos i anotar quines són les excuses que ens donem habitualment per no fer l’esforç d’alterar la nostra monotonia.

Comparteix els teus canvis amb els altres

Aplicar tot això suposa un esforç, pel que és positiu sentir-nos-en orgullosos i explicar-ho a qui ens estima. Ens ajudarà a seguir endavant, ja que estarem valorant la feina feta i ens resultarà més difícil fer-nos enrere. La il·lusió i la perseverança ens fan connectar amb el valor de sortir de la zona de confort, amb aquesta energia que ens empeny cap a nous horitzons.

La il·lusió i la perseverança

Aquí és on la motivació ha de ser més forta que les pors. El camí que fem és cap a sentir-nos millor, cap a ser més feliços.

Mica en mica, el més probable és que comencin a obrir-se’ns portes que abans no només estaven tancades, sinó que no érem conscients que existien. Coneixerem gent diferent, establirem noves connexions, aprendrem a fer servir habilitats i destreses que no sabíem que teníem, aprendrem dels altres i de nosaltres mateixos... i ens sentirem satisfets d’haver estat valents i haver-nos permès gaudir de la vida sent nosaltres mateixos.

Tornant a les sabates de les quals parlava al principi: arreglar-les, comprar-ne unes de noves o canviar l’estil ens ajudarà a caminar amb pas més ferm i podrem arribar abans i millor als nostres objectius. Al final, això és, precisament, el valor de

sortir de la zona de confort.

Berta Conill Purgimon