La responsabilitat comença en tu

La responsabilitat comença en tu. Aquesta idea és clau per entendre el creixement personal i el desenvolupament de l’autoestima. Les persones, a mesura que creixem, anem assumint noves responsabilitats. Si pensem en els nadons, la seva vida està en mans dels adults en el moment de néixer. A mesura que van creixent se’ls donen petites responsabilitats: agafar el seu got, començar a menjar amb la cullera, recollir les joguines, vestir-se o fer-se el llit són accions que els fan sentir grans i importants. Això els ajuda a créixer i els prepara per a la següent etapa vital. La responsabilitat comença en tu també s’aprèn des de la infància.

Aquesta assumpció de responsabilitats ens acompanya durant les diferents fases de la nostra vida, incidint en la manera com ens veiem a nosaltres mateixos i, per tant, en la nostra autoestima; és a dir, en el que pensem i sentim sobre nosaltres. Quan interioritzem que la responsabilitat comença en tu, reforcem la nostra autonomia i la nostra confiança.

Ser responsable implica tenir la capacitat de prendre decisions, assumir les conseqüències de les nostres accions i no culpar els altres de les nostres errades o emocions. Tanmateix, sovint posem la responsabilitat de la nostra felicitat en mans alienes. Expressions com “no m’estima i per això no soc feliç”, “per la seva culpa no vaig poder”, “em fa sentir tan impotent...” o “no m’ha valorat prou” poden reflectir el nostre malestar, però també poden ser una manera d’evitar mirar cap endins. Davant d’això, cal recordar que la responsabilitat comença en tu.

Pensem en un adolescent a qui sempre li han resolt les dificultats i l’han protegit de qualsevol frustració. Com afrontarà la vida adulta si no ha desenvolupat eines pròpies? A qui farà responsable quan les coses no surtin com espera? Sense aprendre que la responsabilitat comença en tu, el pas cap a la maduresa es complica.

Responsabilitat vol dir donar resposta als nostres actes, sentiments i pensaments, i a les conseqüències que se’n deriven. Significa decidir quins valors volem integrar a la nostra vida, on focalitzem els nostres esforços i fer-nos càrrec de les nostres errades. També implica entendre que la felicitat dels altres no està a les nostres mans. Podem acompanyar, ajudar i estimar, però no viure per l’altre ni carregar amb responsabilitats que no ens corresponen.

Si assumim responsabilitats alienes, ens quedem sense energia per atendre les pròpies i la nostra autoestima se’n ressent. Per això és fonamental repetir-nos que la responsabilitat comença en tu. Només així podrem viure amb més llibertat, coherència i benestar.

“Quan assumeixis la teva responsabilitat, restaré els greuges i el resultat serà zero.” (J. Cortázar)

Ana Inés Guerrero